Els seus primers passos artístics es nodreixen de l’underground dels 80 i 90 quan sent un nen va participar en fanzines i programes en ràdios lliures. Aquí va aprendre el valor de l’autarquia artística i a no perdre mai els aires del carrer. Aviat va donar les seves primeres passes com actor, que l’han portat a més de trenta anys d’experiència.
Al mateix temps va desenvolupar una trajectòria com a guionista que va tenir el seu inici al 2000 amb Mi Dulce, seguit de El truco del manco, guanyadora de 3 premis Goya. Ha exercit de guionista i showrunner de la serie de TV3 Heavies Tendres de Juanjo Sáez.
Com a director audiovisual va debutar, també a l’any 2000 amb el curtmetratge Ha llegado el momento de contarte mi secreto, estrenat al Festival de Gijón. Ha dirigit Dibujo de David al 2008. Ha dirigit videoclips i també curts entorn a l’univers de les seves obres de teatre. Ha sigut director d’actors a la pel·lícula de Lluís Danés, La Vampira de Barcelona, que l’ha permès treballar amb un repartiment extraordinari (Sergi López, Nora Navas, Mario Gas…), i que s’ha endut el premi del Públic al Festival de Sitges i nombrosos Gaudís.
Com a director teatral ha estrenat en sales com el Teatre Lliure, el Teatre Romea, el Teatro del Barrio, La Abadía o a una antiga discoteca abandonada a Tàrrega, el terrat d’un veí o la seva pròpia casa.
Ha dirigit textos propis com Esmorza amb mi, Jo Mai, Cleopatra, Els Desgraciats o Sé de un lugar, guanyadora de nombrosos premis, entre ells el Butaca a millor obra de petit format, un aplaudiment FAD i el premi Time Out a millor obra de creació. També ha dirigit textos aliens, com Wasted de Kae Tempest, La partida d’Escacs de Stefan Zweig, La Calavera de Connemara de Martin Macdonagh, Instrumental de James Rhodes, La Cabra o qui es la Sylvia? d’Edward Albee o Assassinat a l’Orient Exprés, d’Agatha Christie.
-
Ha llegado el momento de contarte mi secreto
"Rodat en 35mm, quan acabava de fer 21 anys, el meu primer curtmetratge és el retrat d'una família disfuncional, protagonitzat per un dels quals ha acabat sent un dels meus socis creatius més longeus, el gran Bruno Bergonzini. Atenció al ball que el tio es marca a les Rambles en un pla seqüència tan delirant com el seu personatge."
Saber-ne més -
Mi dulce
"El meu debut com a guionista és un retrat de l'adolescència tal com la vaig viure, ambientat als carrers del meu barri, el Xino, i fins i tot amb escenes rodades en el meu institut, el Milà i Fontanals. Vaig tenir el luxe de comptar amb l'ajuda de David Trueba en el desenvolupament de les últimes versions del guió, i considero aquesta experiència la meva escola d'escriptura cinematogràfica. La pel·lícula està protagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón, Bàrbara Goenaga i Unax Ugalde."
Saber-ne més -
La Pata Negra
"El meu debut en l'escriptura teatral va ser participant, juntament amb Roger Gual, Paloma Ortiz, Rodrigo García, i la mateixa Vicenta Ndongo (artífex i protagonista del projecte), en la dramatúrgia d'aquest espectacle unipersonal. Vicenta ha estat una de les persones clau en la meva trajectòria, i en aquest cas em va donar la primera oportunitat de veure les meves paraules en escena."
Saber-ne més -
Dibujo de David
"Aquest curtmetratge va ser el principi de moltes coses. En ell, vaig ajuntar un repartiment d'actors que han acabat sent, d'una manera o una altra, present de la ficció actual: Marcel Borrás, Nao Albet, Nausicaa Bonnin, Álvaro Cervantes... Actors que admiro, però que a més s'han convertit en socis creatius en diversos projectes. Esment especial per a la música de Maxwell Wright, component d'Ojos de Brujo, i les il·lustracions de Juan Berrio, animades per Raúl Echegaray. Encara em sorprenc del talent que vaig arribar a convocar per a aquesta moguda."
Saber-ne més -
El truco del manco
"Un dels orgulls del meu camí creatiu fins avui. El debut en la realització de Santiago Zannou, a partir d'un guió escrit a quatre mans que ens va fer suar sang, però amb el qual aconseguim aixecar una pel·lícula guanyadora de tres Goyas, i que va obrir un camí en la cinematografia espanyola que, desgraciadament, ha tingut poca continuació. M'atreviria a dir que és la pel·lícula més representativa de l'Hip hop a Espanya."
Saber-ne més -
Sé de un lugar
"Frustrat per no poder aixecar els meus propis projectes de llargmetratge, vaig decidir ajuntar-me amb un parell d'amics i muntar una obra de teatre en poques setmanes. El resultat va ser una peça que va tenir vuit anys de vida, representada només a Barcelona en cinc sales teatrals diferents en diferents temporades, que ens va donar premis i reconeixement, ens va fer viatjar per tot l'estat Espanyol, Europa i Llatinoamèrica, i va iniciar el meu camí com a director i autor teatral. Xavi Sáez i Anna Alarcón, des de llavors, són la meva família creativa nuclear. I quin luxe."
Saber-ne més -
Els desgraciats
"Una de les obres més arriscades que he fet mai, una obra de terror gòtic, inspirada en The Twilight Zone, Freaks i Beckett, escrita a quatre mans amb Martí Gallen, amagats sota la falsa identitat de Margarida Trosdegínjol, una autora decadentista catalana de la qual aconseguim generar durant un temps una llegenda negra. Amb la il·luminació del director de fotografia Pau Mirabet, la música blues pantanosa de Gang Wolf Lightning, l'assessorament clown de Cristi Garbo, i la interpretació de Jordi Vilches i Bruno Bergonzini, de la que vàrem aconseguir fer una peça única, que provocava reaccions extremes, sobre el canibalisme, l'addicció i la solitud."
Saber-ne més -
Simó y Béré
"Mentre assajàvem i giràvem les nostres obres, feia servir qualsevol excusa per a rodar. Amb un IPHONE que ens vàrem trobar pel carrer, a l'època on no tothom tenia bones càmeres al seu telèfon, vam rodar un curt promocional per a una de les temporades de "Sé de un lugar" que també fos un àlbum de fotos dels molts amics i amigues que la nostra tumultuosa vida ens regalava. Més de tres mesos de rodatge, desenes d'actors i actrius, i de localitzacions diverses entre Barcelona i Madrid, resumides en poc més de cinc minuts."
Saber-ne més -
Jo mai
"El meu primer projecte al Teatre Lliure de Barcelona va ser aquesta obra punk gens complaent, on vaig intentar invocar tota la ràbia adolescent que encara em quedava per cridar. La recordo com una obra incòmoda, però també d'una energia inapel·lable. L'obra que sempre hagués volgut veure a la meva adolescència, i amb la qual aconseguim, malgrat la duresa de la proposta, ser una de les obres més vistes al Lliure de Gràcia aquella temporada. Una experiència que va marcar un abans i un després per a nosaltres. Tant que els seus personatges encara ens persegueixen, demanant-nos tornar a tenir un lloc que els empari."
Saber-ne més -
NITCH "At the gates" (Jo mai)
"Aquest videoclip promocional per a "Jo mai", amb música de Nitch, el grup liderat per Helio Reguera, el director musical de l'espectacle, va ser una altra oportunitat de rodar amb un dels meus directors de fotografia preferits, Pau Mirabet. A més, a l'última part del vídeo, compto amb un repartiment de luxe: El meu fill Roc i els seus amics de l'escola, quan encara no tenia ni 10 anys. Les pel·lícules també serveixen per a això."
Saber-ne més -
Cleòpatra
"L'encàrrec era escriure i dirigir una obra sobre els diners, i generar algun tipus de trama comuna per a conformar una trilogia juntament amb una obra de Marcel Borras i Nao Albet i una altra de David Selvas i Victòria Szpunberg. Em vaig inventar el personatge de Dylan com a ombra esperpèntica de tot el que no voldria ser, i em vaig dedicar a investigar en les economies més invisibles, la prostitució i el narcotràfic. Les persones que vaig conèixer en aquest treball de documentació van trencar els meus prejudicis i van canviar d'arrel els plantejaments de l'obra final, que malgrat tot vaig intentar construir de la forma més dramatúrgicamente canònica, fent de "Cleòpatra" possiblement la meva obra formalment més clàssica."
Saber-ne més -
Simó y Béré en Madrid
"Ens vam tirar de la moto per fer un altre curt promocional de "Sé de un lugar" amb motiu de la nostra primera temporada a Madrid a La Cuarta Pared. Aquesta vegada, en comptes d'en quatre mesos, vam decidir rodar-ho en menys de 36 hores, un rodatge guerriller que va ser gairebé com una festa. Per al muntatge vaig comptar amb una col·laboradora excepcional, la multitalentosa Greta Fernández."
Saber-ne més -
Kites, Kids and Monkeys
"Amb aquesta peça vaig intentar portar a l'extrem alguna cosa que amb les meves peces més personals, com "Sé de un lugar” o "Els desgraciats", ja havia explorat: La subversió de l'espai escènic, per provocar l'autonomia en l'espectador. O dit d'una altra manera, com fer teatre de carrer en interiors? En aquest cas, la dramatúrgia ja estava ideada perquè fos l'atzar i la decisió de les persones del públic la que li doni l'ordre estructural, sent un viatge narratiu totalment diferent per a cadascuna. Em semblava el millor dispositiu dramatúrgic possible per a una peça que parlava precisament del viatge i l'abisme de la llibertat."
Saber-ne més -
Pares Nostres
"La Companyia Indòmita em va proposar fer un espectacle sobre la paternitat, i vaig sentir que el millor era buscar quatre dramaturgues de mirades molt diverses que ens posessin un mirall: Marta Aguilar, Marta Buchaca, Victòria Szpunberg i Lluïsa Cunillé van ser les nostres primeres opcions i les quatre van voler sumar-se. Dirigir quatre textos breus d'aquestes quatre veus va ser un repte que recordo amb molt d'afecte. Era la primera vegada que dirigia textos aliens, així que per què no atacar quatre de cop?"
Saber-ne més -
Wasted
"Aquest és un altre d'aquests espectacles frontera, i sempre estaré molt agraït a Íntims Teatre, una de les companyies catalanes més interessants de l'última dècada, per haver-me confiat aquest text de Kae Tempest. Des dels assajos en el vell garito més insalubre de la Fira Tàrrega fins a la temporada a la Sala Beckett, passant per bolos a l'Ateneu 9Barris o en la presó Model (l'últim espectacle teatral que es va representar davant els presos de tan infaust edifici), les experiències viscudes amb aquest muntatge les porto tatuades a la pell. A més, gràcies a aquest espectacle vaig treballar per primera vegada amb dos dels quals serien els meus socis creatius més habituals en el futur: Marc Salicrú i David Climent."
Saber-ne més -
El sueño de una noche de verano, Versión de Deisy Portaluppi
"Com a professor de teatre, m'he vist dirigint muntatges d'alumnes en diverses ocasions, una de les majors responsabilitats creatives amb les quals em puc haver trobat, ja que treballes amb el material més sensible: Intèrprets encara en període de formació. Tots els muntatges que he fet amb aquest punt de partida han estat especials, però si hagués de destacar un, pel resultat final i per l'experiència viscuda va ser aquest, un muntatge de creació col·lectiva amb el qual traspassem el marc de "obra de fi de curs" i acabem entrant en el circuit comercial, fent dues temporades, i fins i tot representant una funció per als presos de Brians 2. En el seu repartiment, alguns joves actors i actrius que després van donar molt a parlar: Albert Salazar, Roser Vilajosana, Carla Linares, Ángela Cervantes..."
-
La Calavera de Connemara
"Tània Brenlle, directora artística de la Sala Villarroel, va confiar en la meva proposta: Podíem fer una obra comercial que apel·lés a una sensibilitat més punk, amb actors de la nostra generació, que fos capaç de generar riures però també una reflexió molt més amarga i fins i tot macabra. Per a això vaig ajuntar, seguint els consells del meu fill, a Pol López i Oriol Pla, juntament amb el meu soci Xavi Sáez i la gran Marta Millà, per a aixecar un text d'un dels meus dramaturgs favorits, el delirant Martin MacDonagh. Dues temporades i un tros de gira van avalar l'aposta."
Saber-ne més -
Esmorza amb mi
"Un dels projectes de més lenta cocció, significava tornar a ajuntar a Xavi Sáez i Anna Alarcón, després de finalitzar les representacions de "Sé de un lugar" i dissoldre la nostra Companyia Prisamata, i sumar-los a Mima Riera i Andrés Herrera, per a fer un text propi sobre com convivim, superem o transcendim el desamor. Sempre vaig tenir clar que aquesta era una obra per a explicar-nos a nosaltres mateixes i per a pacificar-nos, no per a agradar o convèncer a ningú, i de fet si no hagués estat pel suport personal de l'Aina Tur, de la Sala Beckett, difícilment l'haguéssim pogut aixecar. L'espai escènic de Marc Salicrú i el sonor de Clara Aguilar són dos dels punts a destacar d'aquesta peça, la primera dels Montoya, la productora que gestiono juntament amb Júlia Simó. "Esmorza amb mi" va viatjar per Catalunya i Espanya, va fer temporada a la Beckett i a l'Abadia, i ara estem desenvolupant la seva versió cinematogràfica de la mà de Dos Soles Media, Distinto Films i WKND."
Saber-ne més -
Desayuna conmigo 360º
"Perquè mai deixem d'experimentar, i perquè subvertir els espais sempre ens ha agradat, vam decidir traslladar el concepte de "Esmorza amb mi" a l'audiovisual, creant una sèrie de realitat immersiva, un format que en aquell moment era novetat, un territori a explorar. Aliant-nos amb Coco360 (Arnau Macià) en la part audiovisual i Ian de la Rosa en la creació dels guions, vam generar un pilot i un parell de capítols. És un d'aquests projectes inconclusos (preteníem rodar 6 capítols) però prou interessants com per a no oblidar."
Saber-ne més -
Heavies Tendres
"Trio amb comptagotes els meus projectes de guionista audiovisual per encàrrec, perquè és un dels oficis més complexos i de vegades maltractats del ram, però en aquest cas no podia rebutjar la proposta d'un dibuixant de còmics que sempre m'ha flipat, Juanjo Sáez. Em van passar tones de versions, notes, idees... I em van encarregar endreçar tot allò i acabar de desenvolupar la bíblia i després els guions d'aquesta sèrie tan particular, amb la qual em vaig sentir profundament identificat des del primer moment. Al final vaig acabar supervisant els animátics del gran Carlos Pérez-Reche, actuant i dirigint també el doblatge. Tinc la sensació que és dels treballs dels quals estic més orgullós que més desapercebut ha passat, així que sempre m'alegro quan algú la reivindica. Atenció al repartiment: Pol López, Laia Manzanares, Xavier Teixidó, Anna Alarcón, Marc Martínez, i molts talents més."
Saber-ne més -
Respeta a tu padre / Tengo mucho que decir
"De vegades fas un exercici del qual no esperes molt però que acaba sent una de les peces que, pel que sigui, recordes amb més afecte. Fanàtic com soc de John Cassavetes, atrevir-me a rodar (amb el col·lectiu "Todo por el punk") una cover de dos de les escenes escrites i dirigides pel mestre que més m'han marcat va ser un exercici de gosadia. És clar que voler emular al teu ídol és, com gairebé tot en la vida, un fracàs assegurat, però tal vegada precisament per això, és una peça que recordo em va atorgar una llibertat creativa que encara m'acompanya."
Saber-ne més -
Instrumental
"Quim Àvila, al qual coneixia per haver estat el meu alumne a l'Estudi Laura Jou, em va oferir fer un monòleg al Teatre Lliure. Li vaig proposar fer servir el material literari del llibre autobiogràfic de James Rhodes com a punt de partida per a, d'una banda, fer un exercici teatral sobre la ficció com a potència sublimadora, i per un altre, posar sobre la taula un tema encara molt tabú, els abusos sexuals a la infància. Només amb un equip potentíssim a nivell humà i artístic podíem capbussar-nos en un material com aquest: Carla Tobías al moviment, Jordi Busquets a la música, Judit Colomer a l'espai escènic, Raimon Rius a la il·luminació i Paula Ribó com a ajudant de direcció van ser l'equip idoni per a posar-li valor i delicadesa. Aquest espectacle, malgrat tenir una unanimitat de crítica i públic, es va trobar amb problemes de diversa índole a l'hora de moure's, la qual cosa fa encara més excepcionals les tres setmanes d'exhibició que va tenir."
Saber-ne més -
La partida d'escacs
"El meu primer encàrrec amb Focus va ser aquesta adaptació de l'obra de Stefan Zweig, que em va regalar la possibilitat de treballar amb Jordi Bosch, qui es va lliurar amb generositat i confiança total al joc escènic que li vam proposar juntament amb Clara Aguilar, David Climent, Marc Cartanyà, Míriam Compte i Marc Salicrú, un grup ja bastant sòlid amb el qual portava diversos anys treballant. La combinació del material clàssic de Zweig, l'experiència incontestable del nostre únic intèrpret, i la irreverent partitura plena de joc i deliri que generem juntament amb l'equip artístic, va generar una barreja molt particular, que recordo amb molt d'amor."
Saber-ne més -
BOYE - Sexo y Sopa
"David Menéndez aka Boye em va proposar rodar un videoclip del seu tema "Sexo y sopa" i jo li vaig rebotar la idea: "Fem un híbrid entre un curt i un clip musical, que sigui un retrat d'aquest moment fronterer en el qual ens trobem". Poc m'imaginava el sentit que acabarien tenint aquestes paraules. Aquest retrat generacional el rodem l'últim cap de setmana abans del confinament a Espanya a causa de la pandèmia. Trigaríem molt a tornar a tocar-nos, abraçar-nos, grapejar-nos i besar-nos com ho vam fer en aquest rodatge. Si és que hem tornat a fer-lo com llavors, de fet. Al loro amb el tros de monòleg que es marca la gran Carlota Olcina. Quina tia."
Saber-ne més -
La vampira de Barcelona
"Lluís Danés em va proposar ser l'encarregat de la direcció d'actors de la seva primera pel·lícula, treball que faig de forma molt esporàdica, però que en aquest cas no volia perdre'm. Per a un amant de la interpretació, poder treballar amb Nora Navas, Pablo Derqui, Francesc Orella, Núria Prims, Bruna Cusí o Mario Gas en un mateix projecte és un regalazo. Esment a part per a les nenes Lola Darbra i Queralt Riera i Roger Casamajor, un actor que sempre he admirat, amb el qual vam fer un equip indissoluble des del primer dia, i que em va brindar una màster class del que és portar el pes protagonista d'una pel·lícula, a nivell professional i humà."
Saber-ne més -
Heroïnes o res
"El TNC volia una obra per a joves, i jo feia temps que jugava amb la idea de barrejar al meu vell soci Bruno Bergonzini, company dels meus primers curts, amb un grup d'artistes tan joves com ho érem nosaltres quan començàvem. Vam fer un càsting obert, pel qual vam veure a més de 50 intèrprets menors de 25 anys, i acabem triant el grup més variat, més rabiós, però també més tendre possible. Pau Escobar, Tai Fati, Emma Clarke i Àrid Soldevila ens van enamorar des del primer dia, i abans de dedicar-me a escriure res, vaig intentar escoltar-los el màxim possible, per a assegurar-me que fèiem una obra que ens representés a totis. Aquest espectacle va estar ple de reptes i complicacions, però és també un dels equips més sòlids i units he pogut dirigir. Vam fer tribu, i això no ho canvio per res. També ha estat la meva primera co-direcció, juntament amb el meu admirat David Climent."
Saber-ne més -
La Cabra, o qui és Sylvia
"Dirigir un Edward Albee amb Jordi Bosch i Emma Vilarassau és una oferta que no pots rebutjar. El text és impressionant, sí, i el miris per on el miris no te l'acabes. Però el gran regal és poder dirigir a dos actors excepcionals que es coneixen tan bé com Jordi i Emma, tan diferents, però que s'escolten amb tanta connexió. Sincerament, a mi em va agradar el resultat final (no sempre em passa), però el que se m'ha quedat més gravat en la memòria són els assajos: Veure a aquestes dues bèsties, tan ben acompanyades per Roger Vila i Jordi Martínez, despullant-se capa a capa, fent la guerra i l'amor sense contemplacions, hores i hores... Buf, encara se'm posa la pell de gallina."
Saber-ne més -
Assassinat a l'Orient Express
“Sempre vaig tenir ganes de fer un espectacle mainstream, és a dir, el més popular possible. I en aquest sentit, Agatha Christie té poca competència (Shakespeare, la Bíblia i poc més). Ni el material ni el format demanaven un treball molt íntim. Al contrari, el focus estava en els còmics de línia clara (Tintín, Blake i Mortimer) que llegia de petit, i a buscar en l'artifici i la disfressa, en l'artesania de l'engany, que és de fet el motor essencial dels personatges. De nou vaig comptar amb l'ajuda del meu soci David Climent, confiant en un repartiment entregat i capaç d'aixecar un projecte com aquest en un temps rècord, liderat per un capità d'aquests que vols en qualsevol equip, Eduard Farelo.”
Saber-ne més